Després de llegir-me El món de Sofia he decidit escriure al blog els subrayats que mes me han impactat. Per al que no ho sàpiga El món de Sofia tracta de com un professor li fa un repàs a la historia de la filosofia a una alumna. Encara de que comercialment aquest llibre es oferixca per a jovens, crec que es un llibre per a qualsevol edat, sobre tot, si no eres un expert en filosofia i vols entrar-hi d'una manera amena.
Jo sempre he defensat esta afirmació, deuríem fer una prova de nivell per a poder votar? Encara que puga parèixer un poc radical, jo votaria que si sense cap dubte.
Tant l’ètica de Plató com la d’Aristòtil s’inspiren en la medicina grega: només per mitjà de l’equilibri i la moderació és possible arribar a una vida feliç i harmoniosa.
El sistema escolar, per exemple, es va començar a desenvolupar durant l’Edat Mitjana. Les primeres escoles dels convents es van obrir molt aviat, i a partir del 1100 van néixer les primeres escoles de les catedrals. Al voltant del 1200, es van fundar les primeres universitats, i les assignatures que s’estudiaven es dividien en diferents grups o «facultats», exactament igual que avui.
Les grans catedrals no només es van construir per a les grans congregacions. Es van construir per a la glòria de Déu i eren, en si mateixes, una mena de festa religiosa.
«El coneixement és poder», va dir el filòsof anglès Francis Bacon.
Com pots estar segur que tota la teva vida no és un somni?
Aquest dubte em pareix molt trist per lo cert que es. Com ens fem grans i adquirim mes coneixements sobre aquest mon, la nostra imaginació va sent mermada i això no deuria ser aixina. Deprende nous coneixements no deuria ser incompatible amb tindre una ment oberta a qualsevol cosa.
No tindre opinions preestablertes és la virtut més important d’un filòsof.
Me encanta aquesta afirmació, crec que hi ha una rivalitat forçada entre filosofia i religió i a pesar de ser coses diferents, poden conviure i respectar-se, i la exitència de George Berkely ho confirma.
Va sentir que la filosofia i la ciència del seu temps amenaçaven la manera cristiana d’entendre la vida i que el materialisme que s’havia escampat pertot arreu, a més, era una amenaça contra la fe cristiana en un Déu que crea i preserva totes les coses de la natura.
L’ànima somia tornar cap a casa, al món de les idees, volant amb les ales de l’amor. Enyora la llibertat, que ha perdut d’ençà que ha entrat al cos.
Goethe: «qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d’història, viurà a les fosques la resta de la seva vida».
Gran frase, sempre estem mirant al hui i al dema, però crec que de tant en tant pegar una ullada al ahir ens port beneficiar de cara al futur.
Rousseau va llançar la consigna «hem de tornar a la natura». Perquè la natura és bona, i l’home és bo «per naturalesa». És la societat qui el torna dolent.
Aquesta afirmació es difícil de acceptar, a cas si deixarem un grups de xiquets en una illa no es comportarien com animals? per a lo bo, i per a lo roin.
Kant sempre va creure que la diferència entre el bé i el mal tenia a veure amb la raó, i no amb els sentiments.
Aquest comentari es molt bo, com coses que antes eren totalment racionals ara es poden considerar como irracionals.
Qualsevol persona que estudiï la Història, arribarà a la conclusió que l’home ha progressat en el coneixement de si mateix, i en el seu propi desenvolupament. Segons Hegel, l’estudi de la Història demostra que la humanitat es mou cap a una racionalitat i una llibertat cada vegada més grans, la qual cosa vol dir que l’evolució històrica, malgrat tot, «avança».
«etapa estètica», «etapa ètica» i «etapa religiosa».
l’etapa estètica, viu el moment
etapa ètica, serietat i la consistència de les eleccions morals.
Moltes persones, quan es fan grans, se’n cansen. Alguns tornen fins i tot a l’etapa estètica. Però alguns altres fan el salt fins a l’etapa religiosa. Fan el salt a l’abisme de «70.000 braces» de fe. Escullen la fe en lloc del plaer estètic i dels deures de la raó. I encara que pot ser «terrible saltar als braços oberts del Déu viu», com Kierkegaard va dir, és l’únic camí cap a la reconciliació.
Les condicions materials de la societat determinen la nostra manera de pensar. Les condicions materials han influït decisivament sobre el curs de la Història.
A Europa, almenys, vivim en una societat més justa i més solidària que la que hi havia als temps de Marx. I això es deu a Marx i a tot el moviment socialista.
Evolució biològica. En segon lloc, que l’evolució és un resultat de la «selecció natural».
Usava el mateix mètode que tots els filòsofs de veritat: és important preguntar, però no s’ha de tenir pressa per respondre.
Els que millor s’adaptin a l’entorn són els que sobreviuran i perpetuaran la raça.
Com més dura és la lluita per la supervivència, més ràpida és l’evolució de les noves espècies.
Super-jo ens diu quan són «dolents» o «bruts» els nostres desigs.
Surrealisme» és una paraula francesa que vol dir, literalment, «sobre la realitat», o «més enllà de la realitat».
La raó ofega la imaginació.
Es curiós com mols dels filòsofs respectats, realment eren estudiosos del filòsofs mes antics, aquesta afirmació te molt en comú a el bloc anterior de Hume.
El darwinisme ens ha fet veure que a la natura hi ha una mutació darrera una altra, però només unes quantes són útils. Només unes quantes tenen dret a la vida. —I? —Passa el mateix quan pensem, quan estem inspirats i ens plouen idees de tot arreu. Si no ens imposem a nosaltres mateixos una severa censura, els pensaments «mutants» van sortint sense parar un darrera l’altre. Però només es poden usar algun d’aquests pensaments. És aquí on és important la raó, que juga també un paper vital. Quan la collita del dia és sobre la taula, no hem d’oblidar ser selectius.
La imaginació no «compon». Una composició (i cada obra d’art és una composició) neix d’una meravellosa entesa entre la fantasia i la raó, o entre la sensibilitat i la reflexió. Hi ha sempre alguna cosa casual en un procés creatiu, i és important no tancar la porta a aquestes idees casuals.
nihilista. —Què és això? —És una persona que pensa que res no importa, i que tot està permès.
També la «neoreligiositat», el «neoocultisme» o la «moderna superstició» han envaït el món occidental a les últimes dècades, i s’han convertit en una gran indústria. Aprofitant la influència menor del cristianisme, han crescut com bolets noves concepcions de la vida.
—Moltes d’aquestes coses són una farsa. Però es venen tan bé com la pornografia. De fet, estan a la mateixa alçada que la pornografia. Els joves poden venir aquí i comprar les idees que més els agraden. Però la diferència entre la filosofia de veritat i aquests llibres és més o menys la mateixa que hi ha entre l’amor de veritat i la pornografia.
Però és creuar el riu per anar a buscar aigua, com diem els noruecs. —Què vols dir? —Som aquí, passejant-nos per un conte meravellós. Tenim davant nostre les grans obres de la Creació. A plena llum, Sofia. No és increïble? —Sí. —Per què hem d’anar a consultes de curanderos o a subterranis acadèmics per experimentar coses «excitants» o «sensacionals»?
Sòcrates
Una condició indispensable d’aquella democràcia era que la gent havia de rebre una educació suficient per poder participar en el procés democràtic.Jo sempre he defensat esta afirmació, deuríem fer una prova de nivell per a poder votar? Encara que puga parèixer un poc radical, jo votaria que si sense cap dubte.
Plató
Segons Plató, el cos humà està format per tres parts: el cap, el pit i el ventre. A cada una d’aquestes parts li correspon una qualitat de l’ànima. La raó pertany al cap, la voluntat al pit, i el desig al ventre.Aristòtil
Etiquetar, el va inventar Aristòtil. Plató va inventar el fet i amagar. Demòcrit, ja ho vam dir, va inventar el lego.Tant l’ètica de Plató com la d’Aristòtil s’inspiren en la medicina grega: només per mitjà de l’equilibri i la moderació és possible arribar a una vida feliç i harmoniosa.
Dues cilitzacions
Finalment, els indoeuropeus tenen una visió cíclica de la història: això els ha portat a creure que la història avança per cicles, com les estacions de l’any. D’aquesta manera, la història no té ni principi ni final, i simplement hi ha civilitzacions diferents que sorgeixen i desapareixen en un etern joc entre el naixement i la mort.L'edat mitjana
La paraula medieval encara s'usa avui en dia per designar algú que sigui autoritari i inflexible.El sistema escolar, per exemple, es va començar a desenvolupar durant l’Edat Mitjana. Les primeres escoles dels convents es van obrir molt aviat, i a partir del 1100 van néixer les primeres escoles de les catedrals. Al voltant del 1200, es van fundar les primeres universitats, i les assignatures que s’estudiaven es dividien en diferents grups o «facultats», exactament igual que avui.
Les grans catedrals no només es van construir per a les grans congregacions. Es van construir per a la glòria de Déu i eren, en si mateixes, una mena de festa religiosa.
El renaixement
El bé i el mal són dos fils bessons que travessen la història de la humanitat.«El coneixement és poder», va dir el filòsof anglès Francis Bacon.
El barroc
«carpe diem», que vol dir «aprofita el dia». Una altra expressió llatina que se citava molt sovint era «memento mori», que vol dir «recorda que moriràs».Descartes
Descartes manté que no podem acceptar res com a veritable, si abans no hem percebut clarament que ho és.Com pots estar segur que tota la teva vida no és un somni?
Spinoza
Les circumstàncies externes poden limitar-nos.Locke
La consciència es com una habitació desmoblada.Hume
Qui et penses que se sorprendria més si veiés una pedra flotant a l’aire: un nen d’un any o tu?Aquest dubte em pareix molt trist per lo cert que es. Com ens fem grans i adquirim mes coneixements sobre aquest mon, la nostra imaginació va sent mermada i això no deuria ser aixina. Deprende nous coneixements no deuria ser incompatible amb tindre una ment oberta a qualsevol cosa.
No tindre opinions preestablertes és la virtut més important d’un filòsof.
Berkeley
George Berkeley va ser un bisbe irlandès que va viure del 1685 al 1753.Me encanta aquesta afirmació, crec que hi ha una rivalitat forçada entre filosofia i religió i a pesar de ser coses diferents, poden conviure i respectar-se, i la exitència de George Berkely ho confirma.
Va sentir que la filosofia i la ciència del seu temps amenaçaven la manera cristiana d’entendre la vida i que el materialisme que s’havia escampat pertot arreu, a més, era una amenaça contra la fe cristiana en un Déu que crea i preserva totes les coses de la natura.
L’ànima somia tornar cap a casa, al món de les idees, volant amb les ales de l’amor. Enyora la llibertat, que ha perdut d’ençà que ha entrat al cos.
Goethe: «qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d’història, viurà a les fosques la resta de la seva vida».
Gran frase, sempre estem mirant al hui i al dema, però crec que de tant en tant pegar una ullada al ahir ens port beneficiar de cara al futur.
La Il·lustració
Les escoles es funden a l’Edat Mitjana, i la pedagogia, a la Il·lustració.Rousseau va llançar la consigna «hem de tornar a la natura». Perquè la natura és bona, i l’home és bo «per naturalesa». És la societat qui el torna dolent.
Aquesta afirmació es difícil de acceptar, a cas si deixarem un grups de xiquets en una illa no es comportarien com animals? per a lo bo, i per a lo roin.
Kant
Des de la Reforma, el Protestantisme es va caracteritzar pel seu èmfasi en la fe. L’Església Catòlica, en canvi, des del començament de l’Edat Mitjana, va creure en la raó com una ajuda per a la fe.Kant sempre va creure que la diferència entre el bé i el mal tenia a veure amb la raó, i no amb els sentiments.
El romanticisme
L’obligació d’un romàntic era viure la vida, o somiar per allunyar-se’n. El comerç de cada dia i la vida quotidiana eren coses de filisteus.Hegel
No fa gaire més de cent anys, no es considerava gens «irracional» cremar grans àrees de bosc per poder cultivar la terra. Avui es considera absolutament irracional.Aquest comentari es molt bo, com coses que antes eren totalment racionals ara es poden considerar como irracionals.
Qualsevol persona que estudiï la Història, arribarà a la conclusió que l’home ha progressat en el coneixement de si mateix, i en el seu propi desenvolupament. Segons Hegel, l’estudi de la Història demostra que la humanitat es mou cap a una racionalitat i una llibertat cada vegada més grans, la qual cosa vol dir que l’evolució històrica, malgrat tot, «avança».
Kierkegaard
«credo quia absurdum». —Vol dir «crec perquè és absurd».«etapa estètica», «etapa ètica» i «etapa religiosa».
l’etapa estètica, viu el moment
etapa ètica, serietat i la consistència de les eleccions morals.
Moltes persones, quan es fan grans, se’n cansen. Alguns tornen fins i tot a l’etapa estètica. Però alguns altres fan el salt fins a l’etapa religiosa. Fan el salt a l’abisme de «70.000 braces» de fe. Escullen la fe en lloc del plaer estètic i dels deures de la raó. I encara que pot ser «terrible saltar als braços oberts del Déu viu», com Kierkegaard va dir, és l’únic camí cap a la reconciliació.
Marx
Marx volia dir quan va observar que, fins llavors, «els filòsofs han interpretat el món de diverses maneres. El que cal fer ara és canviar-lo».Les condicions materials de la societat determinen la nostra manera de pensar. Les condicions materials han influït decisivament sobre el curs de la Història.
A Europa, almenys, vivim en una societat més justa i més solidària que la que hi havia als temps de Marx. I això es deu a Marx i a tot el moviment socialista.
Darwin
Darwin va ser un biòleg, i un investigador de la natura. Però també va ser el científic modern que més va desafiar la visió bíblica del lloc de l’home a la Creació.Evolució biològica. En segon lloc, que l’evolució és un resultat de la «selecció natural».
Usava el mateix mètode que tots els filòsofs de veritat: és important preguntar, però no s’ha de tenir pressa per respondre.
Els que millor s’adaptin a l’entorn són els que sobreviuran i perpetuaran la raça.
Com més dura és la lluita per la supervivència, més ràpida és l’evolució de les noves espècies.
Freud
—Pot ser que desitgem intensament una cosa que no està acceptada pel món exterior. En aquest cas, hem de reprimir els nostres desigs, cosa que vol dir que els hem d’apartar, deixar-los de banda i oblidar-los.Super-jo ens diu quan són «dolents» o «bruts» els nostres desigs.
Surrealisme» és una paraula francesa que vol dir, literalment, «sobre la realitat», o «més enllà de la realitat».
La raó ofega la imaginació.
Es curiós com mols dels filòsofs respectats, realment eren estudiosos del filòsofs mes antics, aquesta afirmació te molt en comú a el bloc anterior de Hume.
El darwinisme ens ha fet veure que a la natura hi ha una mutació darrera una altra, però només unes quantes són útils. Només unes quantes tenen dret a la vida. —I? —Passa el mateix quan pensem, quan estem inspirats i ens plouen idees de tot arreu. Si no ens imposem a nosaltres mateixos una severa censura, els pensaments «mutants» van sortint sense parar un darrera l’altre. Però només es poden usar algun d’aquests pensaments. És aquí on és important la raó, que juga també un paper vital. Quan la collita del dia és sobre la taula, no hem d’oblidar ser selectius.
La imaginació no «compon». Una composició (i cada obra d’art és una composició) neix d’una meravellosa entesa entre la fantasia i la raó, o entre la sensibilitat i la reflexió. Hi ha sempre alguna cosa casual en un procés creatiu, i és important no tancar la porta a aquestes idees casuals.
El nostre temps
Però «existència» no és el mateix que «viure». Les plantes i els animals també estan vius, però no han de preocupar-se de saber què vol dir això. L’home és l’únic ésser viu que és conscient de la seva existència.nihilista. —Què és això? —És una persona que pensa que res no importa, i que tot està permès.
També la «neoreligiositat», el «neoocultisme» o la «moderna superstició» han envaït el món occidental a les últimes dècades, i s’han convertit en una gran indústria. Aprofitant la influència menor del cristianisme, han crescut com bolets noves concepcions de la vida.
Aço vol dir que necessitem alguna religió per ser complets?
—Moltes d’aquestes coses són una farsa. Però es venen tan bé com la pornografia. De fet, estan a la mateixa alçada que la pornografia. Els joves poden venir aquí i comprar les idees que més els agraden. Però la diferència entre la filosofia de veritat i aquests llibres és més o menys la mateixa que hi ha entre l’amor de veritat i la pornografia.
Però és creuar el riu per anar a buscar aigua, com diem els noruecs. —Què vols dir? —Som aquí, passejant-nos per un conte meravellós. Tenim davant nostre les grans obres de la Creació. A plena llum, Sofia. No és increïble? —Sí. —Per què hem d’anar a consultes de curanderos o a subterranis acadèmics per experimentar coses «excitants» o «sensacionals»?
Conclusió
Com a conclusió vull recalcar que açò es una breu introducció de el que ens podem encontrar a El món de Sofia, el cual recomane llegir a tot el mon. Després de llegir aquest llibre de filosofia vull continuar ampliant els meus coneixements i crec que vaig a llegir Poesia y verdad de Goethe, ja que la seua frase de «qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d’història, viurà a les fosques la resta de la seva vida» me ha impactat molt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario